Què és i per a què serveix una infiltració lumbar

Aquí allíática i el dolor lumbar són patològicíque es donen amb molta freqüència i, encara que en algunes ocasions milloren recorrent a un tractament conservador, moltes vegades és necessari recórrer a una infiltracióón lumbar per acabar de millorar.

Índex

¿Quèé és una infiltración lumbar?

Una infiltracióón lumbar és una injección que inclou una substància terapéutica en un teixit o una región anatómica. En función de l'origen del dolor que ho ha provocat, hi ha diferents tipus d'infiltracions que es poden dur a terme.

¿Para qué serveix una infiltracióón lumbar?

A l'hora de parlar d'una infiltracióón lumbar cal tenir en compte que el diagnòsticóstic d'una columna lumbar és complexa, amb diferents estructures anatómiques que són susceptibles de provocar dolor. En multitud d'ocasions, fins i tot fent proves d'imatge no es pot arribar a determinar la causa i l'origen exacte del dolor.

Per aquest motiu, en diferents ocasions s'opta per dur a terme una infiltracióón lumbar selectiva per poder procedir al bloqueig successiu dels diferents punts que poden arribar a ocasionar dolor. D'aquesta manera, es pot acabar trobant el lloc on s'origina aquest dolor, i, per tant, procedir a dur a terme el tractament oportú.

Pel que fa al tractament, cal tenir en compte que quan es fa una infiltración lumbar introduint medicación es poden millorar elsíntomes; i en aquest cas la medicación que s'utilitza en la major part de les ocasions és el corticosteroides. Aquests redueixen tant el dolor com la inflamacióón.

Deixeu-los existirás altres substàncies que es poden utilitzar a les infiltracions lumbars, com és el cas dels factors de creixement, l'ozó, per toxinar el musellínica, entre altres.

infiltracióón lumbar

Efectes secundaris d'una infiltración lumbar

Entre els efectes secundaris que ens trobem quan ens sotmetem a una infiltracióón lumbar hem de destacar els següents:

Sagnat

Quan s'introdueix l'agulla per fer la infiltración es pot procedir a lesionar alguna cosaún vaso sanguíneo. En general, com a molt, se solen produir petitñles contusions, si bé cal tenir en compte que cal abstenir-se de fer-ne una infiltracióón lumbar en pacients anticoagulats, ja que tenen un risc de sagnat superior.

Reaccions alérgiques

Les reaccions alérgiques als corticoides són poc habituals. Quan s'utilitzen factors de creixement o células mare, en ser substàncies obtingudes del propi pacient, no es poden arribar a ocasionar aquestes reaccions.

Reaccions inflamatòries

A l'hora de procedir a una infiltracióón lumbar en un lloc inadequat, es poden arribar a originar reaccions inflamatòries, además de tenir un dolor lleu a la zona on s'hagi introduït l'agulla.

Efectes secundaris dels corticoides

Els corticoides es fan servir a la gran majoría de les infiltracions. Aquests poden arribar a provocar hipertensióón, podent además produir un increment de les glucèmies i cal tenir una cura especial amb pacients diabétics.

Además, cal tenir en compte que no es poden utilitzar de manera crónica, ja que en cas d'abusar de les infiltracions poden arribar a ocasionar-se desgast als teixits.infiltracióón lumbar

Tipus d'infiltracions lumbars

Si parlem d'una infiltracióón lumbarens podem trobar que n'hi ha diferents tipus, podent trobar les següents:

Infiltracióón de punt gallet

Un punt gallet és una contractura muscular crónica. Quan es realitza una infiltracióón lumbar en un punt gallet es busca provocar espasmes musculars per intentar desfer-se de la contractura. En punxar al múscul pero sense fer servir cap medicación se denomina punción seca.

La infiltracióón de punts gallet es realitza de manera habitual amb corticoides o anestélocal físic. Además, espaguetisén es pot recórrer a l'ús de toxina BOTínica, la qual inhibeix la contracción muscular. Són efectives a curt termini.

Infiltracióón epidural

La infiltracióón epidural lumbar consisteix a introduir un corticoide al canal medul·lar, sent la más utilitzada a les unitats del dolor. És especialment útil en casos d'estenosi de canal o hèrnia discal.

Si no es fan servir raigs X per realitzar aquest tipus de infiltracióón lumbar hi ha el risc que no s'introdueixi l'agulla al lloc que correspon. Per això es realitza habitualment a quirófano tot i ser ambulatòria.

Infiltracióón epidural caudal

Aquesta infiltracióón lumbar es duu a terme procedint a la introducción de l'agulla a l'espai epidural a través de la part final del sacre. S'usa quan l'accés a la zona lumbar presenta dificultats. Com en el cas anterior, espaguetisén cal fer ús d'un aparell de raigs X per així poder conèixer el lloc on cal introduir l'agulla. D'aquesta manera s'evita que es puguin arribar a patir problemes relacionats amb això.

Infiltracióón faceta lumbar

Les articulacions facetàries són les articulacions posteriors de les vévèrtebres. El dolor facetari és un dolor lumbar que empitjora per les mañanas, però a mesura que escalfa la musculatura el propi dolor va a menys.

Un bloqueig facetari es pot realitzar procedint a fer-ne una infiltracióón lumbar amb anestésic i corticoide a l'altura del nervi que produeix sensibilitat a l'articulación, o bé per procedir a la seva introduccióón en altres facetes.

Además del corticoide, úlintimament ésán introduint factors de creixement o célules mare que persegueixen lobjectiu de retratar de provocar la regeneración del cartíllac de l'articulación, aconseguint excel·lents resultats.

Infiltracióón sacroil lumbaríaca

La articulacionsón sacroilíaca és l'articulacióóque s'encarrega d'unir la columna amb la pelvis, sent una articulación de càrrega que no té moviment excepte en aquells casos en què tingui alguna cosaún tipus de lesión.

En el cas de l'articulación sacroilíaca, la infiltracióón lumbar espaguetisén es pot fer amb un aparell de raigs X o bé d'un ecócomptar. S'empra aquest tipus d'infiltración per confirmar que aquesta és la causa que origina el dolor; i així poder arribar a recórrer a l'ús de tétècniques com la radiofreqüència o el fusión sacroilíaca mímínimament invasiu.

La infiltracióón lumbar és una gran alternativa, sent una mica intermedi entre un tractament conservar i les intervencions quirúrgiques.