La lumbocisática és l'associacióón de dos síntomes, que són el dolor lumbar i la ciática. És un síl'apòstol, pel que significa que hi ha diferents patologíque poden arribar a causar-la.
El dolor lumbar es denomina aquell que es troba localitzat a la región que transcorre des de la zona dels glúteus fins a la primera vértebra lumbar, aproximadament a l'alçada de les costelles. Aquest pot ser mecánic o inflamatori.
La ciática, per la seva banda, es denomina aquell dolor que ve provocat per la irritación del nerviós allàátic, un dolor neuropátic, que es caracteritza per ser un dolor intens que baixa per la cama i que es vincula amb rampes a les cames, debilitat i per canvis en la sensibilitat. En la major part de les ocasions la irritación s'origina a nivell de la columna lumbar.
Índex
Tipus de lumbociática
La lumbocisática pot classificar-se en función del temps d'aparicióón dels síntomes. Es considera que existeix una lumbocisática quan dura menys de sis setmanes; i es considera que existeix una lumbocisática crónica en el cas que els símptomes perduren en el temps más totá dels tres mesos.
Si es perllonga entre els tres i sis mesos, es considera que és una lumbocisática subaguda.
Causes de lumbociática
Hi ha diferents patologíque poden arribar a provocar que es pateixi de lumbocisática, sent les principals les següents:
Hèrnia discal
El disc intervertebral es compon d'un anell fibrós de colágen que té un núcleo polpós amb una consistència gelatinosa. Quan es produeix un trencament de l'anell esmentat, aquest material del núcleo es pot sortir, donant elí origen al que es coneix com hèrnia discal.
L'anell fibrós està envoltat per diferents terminacions nervioses, i quan es trenquen les fibres de l'anell i el núcleo entra en contacte amb les terminacions les irrita, provocant elí que es produeixi un dolor lumbar, i si el que s'irriten són les raíces nervioses, el que es patirá será una ciática. Diguesún diesíz nerviosa afectada variarán els símptomes que es patirán a la cama.
Espondilolistesi
Una espondilolistesi és el desplaçament d'una véretebra sobre una altra. És el que s'anomena una inestabilitat vertebral. Quan hi ha un excés de moviment a la vérebra s'origina el dolor lumbar, en moure's la vértebra es redueix el calibre del canal lumbar, donant elí origen a la compressión de les seves estructures neurológiques i provocant una ciática.
Fractura vertebral
Quan una vértebra es trenca pot provocar dolor lumbar. En algunes ocasions pot passar que un dels fragments de la vértebra pugui arribar a comprimir una raíz nerviosa i provocar aixíí una ciática.
Tumors
Una quarta causa de la lumbocisática és el patiment d'un tumor, que quan creix debilita la vértebra, podent arribar a produir-se una fractura vertebral. Además, el tumor en créixer pot comprimir les estructures neurológiques, i llavors és quan es produeix la ciática.
Diagnòsticóestic
Per al diagnòstic d'una lumbocisática es recorre a l'ús de:
- Radiògrafícom. Un través d'una radiografía es pot valorar la presència d'una fractura, además de poder arribar a observar l'existència d'alguna inestabilitat, el grau de degeneracióón vertebral i de vegades fins i tot es poden arribar a diagnosticar tumors.
- TAC. Un través del TAC es poden valorar les diferents estructures ómars amb máamb definicióón que en una radiografía, además de poder valorar si hi ha hèrnies discals i conèixer el diámetre del canal medul·lar. El TAC és considerada la millor prova amb la qual poder determinar si es pateixen fractures vertebrals.
- Ressonància magnética. La ressonància magnética és la millor prova per poder efectuar una valoracióón del canal medul·lar i de les hèrnies discals. Un través de la RM és possible comprovar la presència de tumors aixíí com la valoracióón de fractures que quan són lleus poden arribar a passar desapercebudes a les radiografiesícom.
Tractament de la lumbocisática
A l'hora de dur a terme el tractament de la lumbocisática cal distingir principalment entre dos tipus de tractaments:
Tractaments conservadors
Entre els tractaments conservadors de la lumbocisática ens trobem amb els següents:
- Metgesón. Está indicada per a períodes que no superen les dues setmanes así com en les reaguditzacions de les lumbocisácríticóúnic. Per això es pot recórrer a l'ús d'analgésics i antiinflamatòries, i fins i tot es podrían arribar a aplicar-se relaxants musculars.
- Fisioteràpia. Vinculat amb la medicación, és habitual que s'introdueixin tractaments de fisioteràpia, com la punçón seca o la mesoteràpia, entre altres.
- Infiltracions: Hi ha diferents tipus d'infiltracions que es poden utilitzar per millorar-ne una lumbocisática. Es pot recórrer a l'ús de bloquejos facetaris o dur a terme un risólisi amb la qual efectuar un tractament del dolor lumbar, les infiltracions epidurals o les infiltracions foraminals que ajuden a millorar la ciática.
Tractaments quirúrgics
Hi ha infinitat de técniques que es poden utilitzar per tractar un problema de lumbocisática, optant per uns o altres en función de la causa que l'hagi originat. Algunes de les opcions a les cuáse'ls pot recórrer:
- Nucleolisi. Consisteix en la deshidratacióón del disc intervertebral, de manera que es redueix la presión que exerceix sobre les terminacions nervioses. Está indicada per a protusions i hèrnies contingudes.
- Endoscòpia de columna. És la técnica más avançada per tractar la lumbocisática, podent tractar aquelles que s'originen per una hèrnia discal, per una estenosi de canal o realitzar una fusión vertebral.
- Discectomiaía y laminectomía: Són les téels cnics volenúrgiques tradicionals, marxar ambáels s'utilitzen per descomprimir les raíces nervioses. Aquestes requereixen una incisión de 4-5 centímetres i per accedir al canal i tallar múscul i part de l'articulación facetes.
- una abraçadaón vertebral. En casos de espondilolistesi, en què la degeneracióón discal es trobe molt avançada o per descomprimir les estructures nervioses s'ha de retirar molt os s'ha d'associar una fusión vertebral a la discectomía o laminectomía. En aquest sentit hi ha diferents maneres de poder realitzar una fusión vertebral, que depenen en función de la patologiaíque pateixi el pacient, comí com per la pròpia experiència de què disposi el cirurgià.
