Médula espinal

Le k'aas k'oja'anilo'obo' le médula espinal le le resultado múltiples yéetel jejeláas procesos patológicos. U K'astal le le causa más común u lesión le médula espinal.

Dependiendo de u patogénesis, le k'aas k'oja'anilo'obo' le médula espinal páajtal manifestar u yéetel deterioro motor u variable, sensorial wa ti' le función autonómica.

Le artículo centra ti' le anatomíti' le médula espinal. Le descripciones clínicas básicas le patrones náats'al ti' le médula espinal están relacionadas yéetel aspectos láakal le anatomíti' le columna vertebral.

Medula espinal

Le médula espinal ku yaantal ti' yaan tu ts'u' le conducto vertebral, u está formada tumen le orificios ti' 7 vertebras cervicales, 12 torácicas, 5 lumbares, y 5 sacras, Ba'ax ti' nu'ukulo'ob táakpajalo'ob le columna vertebral.

Le médula espinal Jaay tak le foramen magnum Tak le nivel le yáax ka segunda vértebras lumbares (ti' le a síijil, Tak le segunda yéetel tercera vértebras lumbares).

& Iacute; ndice

Anatomíyéetel pak'chaje' le médula espinal

Le médula espinal religioso ti' le je'ela' 31 segmentos:

  • 8 segmentos cervicales (C)
  • 12 segmentos torácicos wa dorsales (T)
  • 5 segmentos lumbares (L)
  • 5 segmentos sacros (S)
  • 1 segmento coccígeo (Co) – chuunil laat'a'an vestigial

Le nervios espinales consisten ti' le jela'aníces nerviosas u sensoriales, ku yokol ichil le médula espinal te' Amal nivel, yéetel le jela'aníces motoras, Ku desprenden ta ti' le médula te' Amal nivel.

Noj le médula espinal

Le nervios espinales ku nombran yéetel enumeran de acuerdo con le ts'ono'oto' u aparición tak u beel vertebral.

Tu C1- 7 nervios emergen por encima de u vértebras respectivas.

Tu C8 surgen táanil ichil le Guatemala mina'an u yotocho'obéts'o'ok tsikbal vértebra máak yéetel torácica.

Le nervios restantes ku jok'olo'ob ti' a yáanal u vértebras respectivas.

K'ab le dorsal C1 – 4 Kula'an ti' le región suboccipital.

C1 participa ti' le inervación le músculos u kaal, incluyendo u pool le músculo complexo u asab.

C2 ku bisik le sensación le nu'ukulil posterior u pool yéetel le cuero cabelludo, yéetel le inervación motora ya'ab músculos tu kaal.

C3 – C5 contribuyen le formación le nervio frénico yéetel inervan le diafragma.

U C5- T1 proporcionan le kaambalil yo'osal motor yo'osal le extremidades superiores yéetel le músculos relacionados.

Le médula torácica ku 12 segmentos yéetel ku cha'antik le kanik motor ti' le musculatura toracoabdominal.

Le jacciones lumbares yéetel sacras ti' le médula yaan ti' 5 segmentos Amal jump'éel.

U L2- S2 u proporciona le kaambalil yo'osal motor ti' le extremidades inferiores yéetel le músculos relacionados.

Le cono medular le le terminación ti' bix u cono le médula espinal.

Le piamadre continúu caudalmente bey filum terminale través le saco dural yéetel u inserta ti' le coxis.

Le coxis yaan ti' Te'exe'óka 1 segmento espinal.

Le cauda equina (ti' le latín, u nej tsíimin) Leti' le colección raíces nervios espinales, sacros ka lumbares viajan ti' sentido caudal bey ma' jóok'ol ti' u respectivos agujeros intervertebrales.

Le médula espinal ts'o'oks tu niveles vertebrales L1 – L2.

Raíces ventrales yéetel dorsales

U wíinkilal ti' le célula (u k'áat u ya'al, le soma) está ti' le tak Bejla'e anterior ti' le xanabénquima espinal.

Le niveles tu'ux juul clínicamente nu'p k'axo'ob le le je'ela' (le niveles tu'ux juul espinal ku ti' xanabéntesis, Ka yaan tu yilaje' le variaciones anatómicas ti' le inervación):

  • Bíceps – C5 / 6
  • Braquioradial – C5 / 6
  • Tríceps – C7 (C6- 8)
  • Flexores u yaal – C8 (C7 - T1)
  • Píix – L3 (L2- L4)
  • Okil – S1 (L5- S2)
  • Raíces Dorsales (sensoriales)

Le wíinklil celulares ti' le nervios sensoriales lu'umo'oba' ti' le ganglios le jela'aníz dorsal.

Amal jela'aníz dorsal ku taasik le aporte tuláakal ka'ansaj ichil le distribución u segmento u wíinkilal correspondiente.

U ye'esajil u dermatomas bejil retrata le distribuciones sensoriales utia'al Amal nivel. Le mapas difieren ti' cierta p'iss bey de acuerdo con le métuláakal utilizados ti' u construcción.

Medula Espinal Raíces Ventrales
Le gráficas basan ti' le inyección anestésicos locales ti' le demostración ganglios le jela'aníz dorsal bandas individuales u hipoalgesia continúSian ka'an longitudinalmente tak u xuulil tak le columna vertebral.

Yaan mapas derivados ti' uláak' métodos, Bix u observación le distribución le yáantiko'ob le herpes zoster wa u sección quirúrgica le jela'aníz, muestran patrones discontinuos.

Le inervación jump'éel segmento dermatomal ti' uláak' u superpone considerablemente, más uún utia'al u tacto u utia'al u chi'ibal.

Bey le dermatomas viajan tak le nu'ukulil posterior ti' le t'aano'órax yéetel u nak', tienden ka inferiormente.

Dermatomas

Le dermatomas clínicamente importantes le le je'ela':

  • C2 ka C3 – Posterior pool ka kaal
  • C4 ka T2 – adyacentes ichil sáastalí tu superior le t'aano'órax
  • T4 wa T5 – Pezones
  • T10 – tuuch
  • Extremidades superiores – C5 (Keléenbal anterior), C6 (na' k'ab), C7 (yaal índice junsáap'), C 7/8 (yaal anular), C8 (yaal inñique), T1 (tu'ux interna ti' le antebrazo), T2 (tu'ux interna u k'ab superior), T2 / 3 (xiik')
  • Extremidades inferiores – L1 (muslo superior u anterior – interior), L2 (tu'ux superior u yet' u muslo anterior), L3 (Píix), L4 (K'aaséolo medial), L5 (Dorso u yook), L5 (yaal wook ti' le 1-3), S1 (yaal wook 4, 5; K'aaséolo lateral)
  • S3 leti' C1 – Ano

Ya'abkach ranuras macroscópicas le discernibles way le médula espinal. Le máGuatemala mina'an u yotocho'ob destacada leti' le fisura chúumuk anterior, u está ocupada tumen le arteria espinal anterior.

Le surco mediano posterior le bey prominente. Le raicillas nerviosas máako'ob síinajo'obo' yéetel yéetel emergen ti' le surcos anterolateral yéetel posterolateral.

Tu'ux u externa le médula espinal

Le nu'ukulil externa ti' le médula espinal u religioso le sak yo'olal, ka' jo'op' u le nu'ukulil interna religioso le yo'olal gris.

Le sak yo'olal le analte'obo' yaan 3 funículos: posterior, lateral ka anterior. Jujuntúulal ku taasik tractos ascendentes yéetel descendentes.

Jump'éel tramo jach ku nombrado tuméen le combinación u k'aaba' yéetel u destino; Je'ebix., le tracto corticoespinal ku origina ti' u ts'o'omel yéetel ts'o'oks ti' le médula espinal.

Le gris yo'olal u páajtal ja'atsal u ti' 10 laminas leti' capas wa ti' 4 pak'chaje':

  • Anterior wa cuerno ventral (u k'áat u ya'al, le neuronas motoras; láminas VIII, IX, ka ti' le VII)
  • Posterior wa tak Bejla'e dorsal (u k'áat u ya'al, jump'éel nu'ukulil sensorial; láminas I – TIN WILAJ)
  • Zonas intermedias (u k'áat u ya'al, le neuronas asociadas; lámina VII)
  • Bak laterales (u k'áat u ya'al, jump'éel nu'ukulil le kúuchila' intermedia, presentes ti' le segmentos torácicos ka lumbares, Tu'ux ku lu'umo'oba' le neuronas simpáticas).

Le neuronas le sustancia gris ti' le médula espinal también organizan te' columnas wa núcleos.

Le sustancia gelatinosa yéetel le núcleo sensorial yáax extienden a lo largo de tuláakal le médula espinal yéetel reciben impulsos k'i'inan.

La núcleos, tales como le núcleo Clarke, están presentes sóka tu ciertos segmentos.

4 thoughts on ""Médula espinal”

Comments are closed.