Los abscesos epidurales son inflamaciones producidas por una acumulación de material purulento (pus), entre la membrana externa que cobreix el cervell i la medul·la espinal (duramadre) i els ossos del crani o la columna vertebral. Es tracta d'una malaltia rara, amb una incidència de 2/10.000 persones, encara que a les darreres dècades s'ha observat un augment d'incidència.
Els abscessos epidurals es divideixen en dos tipus: l'abscés epidural espinal i l'abscés epidural intracranial. La diferència és el lloc on es desenvolupen, el factor de risc i els símptomes. Els casos d'abscessos són més comuns a la columna lumbar i toràcica que a la columna cervical.
En el cas dels abscessos epidurals espinals, aquests apareixen a les regions toràciques o lumbars. Moltes vegades s'origina per una infecció subjacent, de tipus remota o contigua. L'extensió de l'abscés dóna lloc a troballes neurològiques extenses i pot necessitar múltiples laminectomia.
La detecció primerenca d'aquesta malaltia i una consulta oportuna amb un neurocirurgià o especialista en malalties infeccioses, optimitza el resultat neurològic.
Índex
En un terç dels casos, la causa és idiopàtica (d'origen desconegut). De deu a trenta per cent dels abscessos epidurals són el resultat d‟una extensió d‟alguna infecció local, per exemple osteomielitis vertebral, abscés del psoes o una infecció contigua de parts toves.
No obstant això, els microorganismes causals més freqüents són el Staphylococcus aureus i l'Escherichia coli. També pot ser atribuït la causa a la malaltia de Pott (un abscés tuberculós de la columna toràcica). Poques vegades és ocasionat per un abscés similar a l'espai subdural.
Los abscesos epidurales también se originan por:
- Procedimientos invasivos: cirurgia de columna, catéter de dolor epidural, anestesia epidural, inyecciones de esteroides y analgésicos.
- Endocarditis infecciosa
- Ús de drogues intravenoses
- Dispositivos de acceso vascular
- Infección del tracto urinario
- Infecciones del tracto respiratorio
Símptomes
El absceso epidural espinal puede presentarse a cualquier edad. El absceso epidural intracraneal es más común entre los 20-30 años de vida. L'edat mitjana de pacients amb abscés epidural espinal està entre els 50-60 anys.
En aquest cas es poden esperar:
- Mal de cap
- Rigidesa al clatell
- Somnolència
- Convulsions
- Vòmits
- Coàguls de sang a les artèries caròtides
Si no es tracta a temps, els símptomes de l'abscés epidural intracranial pot evolucionar en dies, arribant a desenvolupar meningitis o un abscés al cervell. Finalment, el progrés dels símptomes condueix a la mort.
Símptomes de l'abscés epidural espinal
En aquest cas es poden esperar:
- Dolor dorsal local o radicular que s'intensifica en recostar-se
- Febre intermitent
- Sensibilitat a la percussió
- Compressió medul·lar
Si no es tracta amb celeritat, ocorre compressió a les arrels espinals lumbars, arribant a dèficits neurològics. En aquest punt pot aparèixer parèsia a les cames, disfunció intestinal i vesical.
Diagnòstic de l'abscés epidural
Alguns especialistes comencen amb proves de laboratori de rutina. Segons estudis, dos terços dels pacients amb abscés epidural presenten leucocitosi, per la qual cosa se suggereix recompte sanguini complet, com a avaluació inicial.
Se puede establecer un diagnóstico microbiológico. El 60% de los pacientes con absceso epidural muestran hemocultivos positivos.
També se pueden indicar cultivos aeróbicos y anaeróbicos en líquido del absceso. Esta solución es riesgosa, debido a que puede causar un desplazamiento hacia abajo del cerebro y podría traer consecuencias mortales.
La resonancia magnética (RM) es el principal y más importante examen para el diagnóstico tanto en el absceso epidural intracraneal, como en el absceso epidural espinal. Es posible que en la primera resonancia magnética, no se encuentren pruebas suficientes para determinar el absceso, lo que exige una repetición del estudio.
En el proceso se coloca una inyección intravenosa de gadolinio, con el fin de aumentar la visualización de los abscesos y permite diferenciar entre el absceso y las estructuras neurológicas circundantes.
La tomografía computarizada (TC) puede ser una buena alternativa, si la resonancia magnética no se encuentra disponible. Para llevar a cabo una TC exitosa, se coloca un contraste intravenoso (mielografia), para facilitar la visualización de líquido en el espacio epidural.
La TC combinada con mielografía es muy efectiva, pero puede representar un riesgo considerable. Esta puede causar hemorragia, una lesión nerviosa o choque espinal.
Tractament
El tratamiento tradicional para el absceso epidural espinal es la descompresión quirúrgica emergente y drenaje de material purulento.
Tractament amb antibiòtics
Si el paciente se considera de alto riesgo para una cirugía, se puede recomendar terapia de antibióticos en combinación con aspiración del material líquido.
Los antibióticos se deben administran por vía intravenosa. Es posible incorporar anticonvulsivos y medidas para reducir la presión intracraneal. Es frecuente el uso de diuréticos, para reducir la cantidad de líquido en el cuerpo o aplicar corticoesteroides, que reduce la inflamación.
La aplicación de antibióticos debe ser aplicada con plena consciencia de los riesgos, pel fet que es pot produir un deteriorament ràpid en qualsevol moment amb un final catastròfic per al pacient. Fins i tot una cirurgia d'emergència en aquest cas, pot resultar estèril.
Tractament quirúrgic
Els abscessos epidurals s'han de drenar quirúrgicament. Si l'origen de la infecció es deu a alguna anomalia als pits paranasals o l'orella mitjana, es corregirà a la mateixa cirurgia.
En cas de presentar abscés epidural intracranial, el paciente debe ser sometido a una descompresión rápida. Este se considera como emergencia neuroquirúrgica.
Si estamos en presencia de un absceso epidural espinal, se requiere laminectomía descompresiva, como nombrábamos arriba. Se puede intentar un drenaje guiado por TC en casos de absceso epidural espinal posterior, sin embargo no hay mucha información al respecto.
En algunos pacientes la cirugía de llevarse a cabo con cautela, para evitar resultados desastrosos. En otras situaciones se podrán aplicar distintas técnicas quirúrgicas para drenar el pus.
Si el paciente es lactante, se puede usar la técnica de introducir una aguja en el absceso a través de una fontanela, con el fin de liberar el material purulento y reducir la presión.
Recomanacions
Si presentas síntomas, debes consultar urgente con un neurocirujano para iniciar una descompresión quirúrgica y drenaje lo antes posible. De no ser posible una cirugía inmediata, el especialista debe hacer un seguimiento estricto.
Mentre la cirurgia no es dugui a terme i s'estigui tractant el pacient amb antibiòtics, se debe realizar una nueva resonancia magnética de seguimiento en el rango de 2-4 setmanes, per observar l'evolució de l'abscés.
Durant el període de recuperació postquirúrgica s'han de fer exàmens neurològics amb freqüència. En pacients amb dèficit neurològic residual es recomana fisioteràpia.