La lumbociàtica és l'associació de dos símptomes, que són el dolor lumbar i la ciàtica. És un símptoma, per això significa que hi ha diferents patologies que poden arribar a causar-la.
El dolor lumbar s'anomena aquell que es troba localitzat a la regió que transcorre des de la zona dels glutis fins a la primera vèrtebra lumbar, aproximadament a l'alçada de les costelles. Aquest pot ser mecànic o inflamatori.
La ciàtica, per la seva banda, s'anomena aquell dolor que ve provocat per la irritació del nervi ciàtic, un dolor neuropàtic, que es caracteritza per ser un dolor intens que baixa per la cama i que es vincula amb rampes a les cames, debilitat i per canvis en la sensibilitat. La major part de les ocasions la irritació s'origina a nivell de la columna lumbar.
Índex
Tipus de lumbociàtica
La lumbociàtica es pot classificar en funció del temps d'aparició dels símptomes. Es considera que existeix una lumbociàtica quan dura menys de sis setmanes; i es considera que existeix una lumbociàtica crònica en cas que els símptomes perdurin en el temps més enllà dels tres mesos.
Si es perllonga entre els tres i sis mesos, es considera que és una lumbociàtica subaguda.
Causes de lumbociàtica
Hi ha diferents patologies que poden arribar a provocar que es pateixi de lumbociàtica, sent les principals les següents:
Hèrnia discal
El disc intervertebral es compon d'un anell fibrós de col·lagen que té un nucli popós amb una consistència gelatinosa. Quan es produeix un trencament de l'anell esmentat, aquest material del nucli es pot sortir, donant així origen al que es coneix com hèrnia discal.
L'anell fibrós està envoltat per diferents terminacions nervioses, i quan es trenquen les fibres de l'anell i el nucli entra en contacte amb les terminacions les irrita, provocant així que es produeixi un dolor lumbar, i si el que s'irriten són les arrels nervioses, el que es patirà serà una ciàtica. Segons l'arrel nerviosa afectada variaran els símptomes que es patiran a la cama.
Espondilolistesi
Una espondilolistesi és el desplaçament d'una vèrtebra sobre una altra. És el que s'anomena una inestabilitat vertebral. Quan hi ha un excés de moviment a la vèrtebra s'origina el dolor lumbar, en moure's la vèrtebra es redueix el calibre del canal lumbar, donant així origen a la compressió de les seves estructures neurològiques i provocant una ciàtica.
Fractura vertebral
Quan una vèrtebra es trenca pot provocar dolor lumbar. En algunes ocasions pot passar que un dels fragments de la vèrtebra pugui arribar a comprimir una arrel nerviosa i provocar així una ciàtica.
Tumors
Una quarta causa de la lumbociàtica és el patiment d'un tumor, que quan creix debilita la vèrtebra, podent arribar a produir-se una fractura vertebral. A més, el tumor en créixer pot comprimir les estructures neurològiques, i llavors és quan es produeix la ciàtica.
Diagnòstic
Per al diagnòstic d'una lumbociàtica es recorre a l'ús de:
- Radiografies. A través d‟una radiografia es pot valorar la presència d‟una fractura, a més de poder arribar a observar l‟existència d‟alguna inestabilitat, el grau de degeneració vertebral i de vegades fins i tot es poden arribar a diagnosticar tumors.
- TAC. A través del TAC es poden valorar les diferents estructures òssies amb més definició que en una radiografia, a més de poder valorar si hi ha hèrnies discals i conèixer el diàmetre del canal medul·lar. El TAC és considerada la millor prova amb la qual poder determinar si es pateixen fractures vertebrals.
- Ressonància magnètica. La ressonància magnètica és la millor prova per poder efectuar una valoració del canal medul·lar i de les hèrnies discals. A través de la RM és possible comprovar la presència de tumors així com la valoració de fractures que quan són lleus poden arribar a passar desapercebudes a les radiografies.
Tractament de la lumbociàtica
A l'hora de dur a terme el tractament de la lumbociàtica cal distingir principalment entre dos tipus de tractaments:
Tractaments conservadors
Entre els tractaments conservadors de la lumbociàtica ens trobem amb els següents:
- Medicació. Està indicada per a períodes que no superen les dues setmanes així com en les reaguditzacions de les lumbociàtiques cròniques. Per això es pot recórrer a l'ús d'analgèsics i antiinflamatòries, i fins i tot es podrien arribar a aplicar relaxants musculars.
- Fisioteràpia. Vinculat amb la medicació, és habitual que s'introdueixin tractaments de fisioteràpia, com la punció seca o la mesoteràpia, entre altres.
- Infiltracions: Hi ha diferents tipus d'infiltracions que es poden utilitzar per millorar-ne una lumbociàtica. Es pot recórrer a l'ús de bloquejos facetaris o fer una rizòlisi amb la qual efectuar un tractament del dolor lumbar, les infiltracions epidurals o les infiltracions foraminals que ajuden a millorar la ciàtica.
Tractaments quirúrgics
Hi ha infinitat de tècniques que es poden utilitzar per tractar un problema de lumbociàtica, optant per uns o altres en funció de la causa que l'hagi originat. Algunes de les opcions a les quals es pot recórrer:
- Nucleolisi. Consisteix en la deshidratació del disc intervertebral, de manera que es redueix la pressió que exerceix sobre les terminacions nervioses. Està indicada per a protusions i hèrnies contingudes.
- Endoscòpia de columna. És la tècnica més avançada per tractar la lumbociàtica, podent tractar aquelles que s'originen per una hèrnia discal, per una estenosi de canal o fer una fusió vertebral.
- Discectomia i laminectomia: Són les tècniques quirúrgiques tradicionals, les quines s'utilitzen per descomprimir les arrels nervioses. Aquestes requereixen una incisió de 4-5 centímetres i per accedir al canal i tallar múscul i part de l'articulació facetària.
- Fusió vertebral. En casos de espondilolistesi, en què la degeneració discal es trobe molt avançada o per descomprimir les estructures nervioses s'ha de retirar molt os s'ha d'associar una fusió vertebral a la discectomia o laminectomia. En aquest sentit hi ha diferents maneres de poder realitzar una fusió vertebral, que depenen en funció de la patologia que pateixi el pacient, així com per la pròpia experiència de què disposi el cirurgià.