La hiperlaxitat articular és un problema que cal conèixer i que té una sèrie de característiques que cal conèixer. Per aquest motiu, hem preparat per a tu aquest article on t'expliquem què és, quins són els seus símptomes i els tractaments que es poden posar en marxa per intentar solucionar aquest problema.
Índex
Què és la hiperlaxitud articular?
Quan parlem de hiperlaxitat articular estamos hablando de un augment exagerat de la mobilitat de les articulacions. Aunque es normal que haya personas que son más “elásticas” que otras y que, per tant, tenen més flexibilitat i facilitat per doblegar-se, hi ha casos extrems, com passa amb els contorsionistes.
D'acord amb diferents estudis realitzats al llarg dels anys, se ha llegado a la conclusión de que és més freqüent en dones que en homes, amb una incidència en la població dentre un 5% i un 15%. Així mateix, també és més gran en la infància i aquest disminueix a mesura que es compleixen anys.
Hi ha ocasions en què la hiperlaxitat articular es troba acompanyada de dolor a l'aparell locomotor, lo que hace que a este cuadro se denomine “síndrome de hiperlaxitud articular”. La freqüència de la síndrome no es troba degudament establerta, però en el cas de la major part de les persones hiperlaxes no tenen símptomes per la seva més gran elasticitat, i tot just un 5-10% pateixen algun tipus de problema.
Símptomes de la hiperlaxitud articular
Un cop conegut el que és la hiperlaxitat articular, que és, com ja hem esmentat, un augment exagerat de la mobilitat de les articulacions, es el momento de hablar de los síntomas de la enfermedad.
Els símptomes que produeix la hiperlaxitat articular pot ser molt variat, si bien los que se dan con mayor frecuencia son el dolor als músculs i articulacions, sobretot als membres inferiors.
La seva aparició, generalment, se encuentra relacionada con sobrecàrregues repetides sobre alguna articulació. Els dolors es poden començar a donar durant la infància o l'adolescència, sense que persisteixin, de forma temporal i cada cert temps, o durant tota la vida. En algunes ocasions es poden arribar a produir vessaments articulacions, que normalment tenen lloc com a conseqüència d'un esforç o sobrecàrrega de l'articulació, sobretot a la zona dels genolls. En algunas ocasiones se pueden escuchar una especie de chasquidos en las articulaciones que no tienen importancia pero que pueden llegar a resultar alarmante y preocupante para quién los sufre.
Com a conseqüència de la hiperlaxitat articular és possible que algunes malalties relacionades amb els teixits tous, com una càpsula, tendinitis i similars es puguin presentar amb més freqüència. Així mateix, també poden donar-se amb més assiduïtat torçades de turmell, torticoli de repetició, dislocacions articulars, lumbàlgies, escoliosi o desviacions de columna i els peus plans.
Així mateix, a més de tots els símptomes ja esmentats, cal tenir present que es donen manifestacions de la malaltia fora de les pròpies articulacions, les més habituals són l'increment de l'elasticitat de la pell, així com una major facilitat per a l'aparició de blaus, de vegades sense que es recordi haver rebut cap cop o amb traumatismes d'escassa consideració. També suposen tenir una major predisposició a patir hèrnies i varius.
Diagnòstic de la hiperlaxitud articular
Per poder arribar al diagnòstic d'una hiperlaxitat articular, el metge ha de dur a terme la corresponent entrevista clínica, para después efectuar una serie de exploracions a les articulacions. Actualment, es recorre a les maniobres de Beighton per determinar que una persona té hiperlaxitud, que són un conjunt d'exploracions que es van puntuant. D'aquesta manera, es considera que un individu compta amb una hiperlaxitud articular si en suma més de 4 punts en una escala de 0 a 9.
Així mateix, serà el mateix metge qui s'encarregue d'investigar la presència dels símptomes o alteracions que es donen amb més freqüència en aquelles persones que pateixen de hiperlaxitat articular, amb especial atenció a la detecció de detalls de pacients que pateixen de diferents malalties.
Tractament de la hiperlaxitud articular
A la hora de hablar del tratamiento de la hiperlaxitat articular, hay que conocer que no hi ha un tractament específic i que serveix per resoldre-la de forma definitiva. No obstant això, sí que hi ha moltes maneres d'ajudar els pacients amb síndrome d'hiperlaxitud benigne.
En qualsevol cas, podem indicar la manera de procedir del metge en aquest tipus de casos per poder fer front a la hiperlaxitud:
Diagnòstic
En primer lugar el médico se encargará de dar un diagnòstic correcte, ja que els pacients sempre agrairan que pateixen un trastorn benigne que habitualment no és invalidant. De fet, això és molt important, ja que en molts casos aquests pacients han estat diagnosticats amb anterioritat d'altres malalties reumàtiques i fins i tot han arribat a estar en tractament amb antiinflamatoris, analgèsics i altres fàrmacs.
Informar el pacient
Cal que el metge confirmi al pacient que no està afectat per cap tipus de malaltia reumàtica de gravetat després de la revisió de les anàlisis de laboratori i de la radiologia, que en aquests casos solen ser normals.
Tractament
Molts dels trastorns que formen part d'aquesta síndrome d'hiperlaxitud són lesions que tenen lloc als teixits tous. Això fa que es puguin tractar fent ús de teràpies locals, com és l'ús de fèrules (canelleres, Codificadors, tobilleras…), així com infiltracions, fisioteràpia, electroteràpia i massatge descontracturant de la musculatura.
En aquest sentit és important tenir en compte que cal ser prudents amb les infiltracions, utilizando las dosis mínimas posibles y evitando que se administren de forma repetida. Los analgésicos y los antiinflamatorios no esteroideos, durante cortos periodos de tiempo, también pueden llegar a ser eficaces en el tratamiento de estos síntomas. El calor si hay contractura muscular, o el frío en caso de lesiones agudas y recientes pueden llegar a aliviar los síntomas.
De la mateixa manera, cal evitar la sobrecàrrega de les articulacions i que poden arribar a agreujar els símptomes i modificar tant com sigui possible l'estil de vida si no és l'idoni.