El dolor lumbar es localitza a la zona més baixa de l'esquena i sol durar una mica més de 3 mesos, el que indica que és un dolor crònic. S'acompanya en algunes ocasions amb dolor a les cames i en algunes ocasions també amb certa sensació de formigueig. També s'associa al nervi ciàtic, és a dir, quan el nervi es pinça i s'inflama, produint un gran dolor.
Quan aquest dolor crònic apareix, sol ser força intens i amb el pas del temps és cada vegada més agut i fins i tot pot portar el pacient a tenir períodes de convalescència.
És important consultar sempre amb el metge per diagnosticar el tipus de malaltia i el millor tractament.
Índex
Què causa el dolor lumbar crònic?
No hi ha una única causa per als dolors lumbars crònics, encara que el més habitual és que el problema radiqui a les pròpies articulacions.
La nostra societat i costums actuals, ens porten per un sender imparable cap al sedentarisme, que amb el temps produeix un altre tipus de problemes com la immobilització muscular i l'obesitat.
La tensió a la part inferior de l'esquena apareix amb les postures inadequades o amb certes tensions que el pacient pateix tant a l'ambient diari personal, treball, etc.
Si afegim al sedentarisme la manca d'exercici, el resultat és un atrofiament de músculs i lligaments necessaris per a la correcta estabilitat de l'esquena. Quan no hi ha constància muscular i realitzem certs moviments inesperats, brusca o sorollosa, l'esquena pateix un gran impacte i això produeix un gran dolor i contracció muscular.
Estant en aquesta primera fase del dolor i de la malaltia, és quan cal intentar solucionar el problema, ja que amb els anys i l'envelliment de la columna, pot evolucionar en un problema molt més gran com a degeneració de vèrtebres, deshidratació de disc o hèrnia discal.
Diagnòstic
És important diagnosticar a temps aquest tipus de malalties, lesions o dolors, ja que amb un tractament adequat és possible evitar que el problema vagi augmentant.
Per diagnosticar correctament quin és problema, els especialistes utilitzen certes tècniques per dictaminar quin trastorn pateix l'esquena:
• Analítica. Amb una simple anàlisi de sang es descobreix si hi ha algun tipus d'inflamació o reuma i un altre tipus de malaltia dolorosa.
• Radiografies. Amb elles es pot valorar si hi ha patologies degeneratives de l'aparell locomotor o si hi ha algun tipus d'inestabilitat a les vèrtebres.
• TAC (Tomografia Axil·lar Computeritzada). Amb aquesta tècnica es poden localitzar danys o malalties a les parts toves.
• Ressonància magnètica (Ressonància Magnètica Nuclear). Diagnostica lesions a les parts toves, sobretot quan ja se sospita un mal discal.
• EMG (Electromiografia). Detecta si hi ha lesions de tipus neurològic i al mateix temps s'obté un grau que indica com és de severa la lesió i com de crònic és.
• Avaluació de la funció lumbar. Es mesura l'angle del dolor, la força muscular i el rendiment del múscul.
Tractaments
Al principi els metges solen oferir tractaments farmacèutics i observen com respon el pacient. Comunament es recepten antiinflamatoris i analgèsics per al dolor.
Quan el tractament més comú no és suficient o es vol afegir algun tractament més, usualment existeixen aquests:
• Fisioteràpia. Amb ella es recondicionen els músculs perquè es puguin moure sense dolor.
• Psicologia. Els psicòlegs utilitzen tècniques per canalitzar l'estrès que és majoritàriament el productor del dolor crònic.
• Cirurgia. Si el problema es pot solucionar a través de cirurgia, el metge ho recomanarà per pal·liar el dolor.
• Dispositius. S'implanten neuroestimuladors o bomba d'infusió a través de cirurgia que controlen el dolor i el canalitzen abans que arribi al cervell.
• Bloquejos nerviosos. Són analgèsics o injeccions d'esteroides que s'apliquen a la zona del dolor, cosa que proporciona un alleugeriment del dolor temporal.
• Neuroablació. Amb calor es destrueixen els nervis que envien els senyals de dolor al cervell. Aquesta tècnica és irreversible, per això els especialistes ho recomanen només quan ja no existeixen altres tractaments.